Félix Loizaga Latorre loizaga@deusto.es
La major part de les persones considera que la psicologia estudia fonamen- talment les coses que funcionen malament. Estudiar allò que funciona bé és indispensable per poder consolidar aquelles situacions que produeixen benestar, felicitat, creixement i salut (Salgado, A. 2011). Hi ha estudis sobre el paper positiu que tenen les relacions familiars en el control de la pre- venció de problemes emocionals i de comportament (Ezpeleta, 2005). En els últims anys un bon nombre d’investigadors (Seligman 2005 i 2008, Sie- gel 2006, Vera Poseck 2007, Vazquez i Hervás 2008, Fernandez-Abascal 2011) han treballat per aprofundir en les emocions positives, els recursos i les capacitats efectives de les persones i les famílies. A tot aquest enfocament se l’anomena Psicologia Positiva. L’objectiu és estudiar els processos que hi ha sota el desenvolupament de les emocions positives de l’ésser humà. D’aquesta manera s’ajuda a resoldre problemes però, sobretot, a prevenir problemes dins de les famílies i de les parelles.
La parentalitat positiva intenta desenvolupar competències per avançar i millorar amb els fills, filles i amb les parelles Com va aportar Seligman el 1998 en el seu discurs a l’American Psychological Association ha arribat el moment de comptar amb una ciència l’objectiu de la qual fos entendre l’emoció positiva i augmentar les fortaleses personals per poder oferir pautes per assolir un estat de funcionament òptim.
